Xerrades i cicles que us oferim

CICLE SEGADORS A VIGATANS (4 sessions)

  1. UN POBLE FRANC I LLIBERT

Entre 1626 i 1632 les relacions entre la Cort de Madrid i els catalans es tiben definitivament. Per primer cop la celebració d’un parlament a Catalunya clou en un fracàs, sense ni tant sols tancar-se oficialment. Les propostes polítiques del Comte-Duc Olivares són contestats amb una ferotge resistència pels representants catalans; conduint a un intent colpista per part del rei de Castella contra les institucions catalanes, que serà l’espurna de la Guerra dels Segadors. Què va provocar la reacció catalana? Fou un revolta –com sempre ens han dit– o un acte de defensa? Quins plans tenia la Cort de Madrid envers Catalunya? Quina pressió van exercir els francesos?

  1. LES AMISTATS PERILLOSES

Ens trobem amb plena Guerra dels Segadors, originada en la consciència dels catalans de ser un país sobirà. Aliada amb França Catalunya intenta sobreviure a l’atac castellà però es veu embolicada de ple en la tempesta política europea. Us explicarem la vessant militar i també social del conflicte, sense embuts, trencant el silenci que l’envolta, així com les seves conseqüències, sobretot del creixement desmesurat d’un monarca terrible, obsedit a dominar l’imperi castellà: Lluís XIV de França, el Rei Sol. Quines opcions teníem els catalans? Vam ser enganyats? vam ser audaços? Va ser un actor internacional independent, Catalunya?

  1. LA GRAN JUGADA

La Pau dels Pirineus parteix Catalunya i no serveix ni tant sols per aturar les guerres entre castellans i francesos, que assolaran el territori català. En una situació de pacte ambigu de mica en mica cada cop són més evidents els intents dels polítics castellans per anul·lar el Principat. Però això troba una resposta digne i tossuda: en el plànol econòmic i polític els interessos van confluint fins a crear un front capaç de plantar cara a la cort de Madrid i afegir-se al bàndol guanyador de la Guerra de Successió, al 1705. Veurem perquè els catalans van trencar el jurament a Felip V i el context internacional on van desembarcar, molt més enllà que una brega per dues famílies dinàstiques. Què oferia cada opció? Quins foren els motius reals de la Guerra de Successió? Sabíeu que el nostre bàndol va guanyar la guerra?

  1. RESISTIR I TRASCENDIR

(quin sentit va tenir la resistència, i quines conseqüències ha tingut)

Contra l’opinió majoritària sobre la resistència, els catalans de 1713 no van fer cap acte de bogeria, rabiüt, o de fanatisme religiós. Els dirigents de l’època eren ben conscients que acceptar la derrota cuinada pels borbònics i les potències internacionals (que havien abandonat la Corona d’Aragó a la seva sort)  seria la fi del país i de les seves institucions, i potser de molt més…

Per això van optar per resistir fins al final, cosa que no va evitar la repressió, però va obligar Felip V a contenir-se seriosament. Esteu disposats a submergir-vos en el moment més transcendental de la nostra història?


 CICLE MOSSEGADES I MOIXAINES (4 sessions)

  1. UNA MONARQUIA FETA DE PEDAÇOS

Una herència extraordinària que porta a una situació de vinculació i aliança pràctica de multitud d’estats europeus, petits i grans. La història oficial ens diu que això fou l’origen de l’actual Reino de España, una mena d’entitat immutable i predestinada al llarg dels segles. Fins a quin punt els podem relacionar? quins mecanismes es van fer servir per governar tots aquells territoris? hi havia alguna relació jeràrquica entre ells? era el castellà la llengua comú? quin paper hi va jugar la Corona d’Aragó, i especialment, Catalunya?

  1. DELS SEGADORS ALS VIGATANS

Al 1626 la voracitat dels sobirans i la malvolença de certes elits de la Cort de Madrid porten als catalans a una terrible guerra d’autodefensa que comencen en situació d’inferioritat per un absolut desconeixement de la guerra moderna. Quins vincles hi ha entre l’himne nacional i l’11 de setembre? hi ha història entre la Guerra dels Segadors i la de Successió? Quina situació van viure o patir els catalans en els darrers 80 anys del segle XVII, a la fi de l’Estat propi?

  1. DE RÈGIM A RÈGIM

Un cop pactada una pau tensa (i en el fons falsa) entre Felip V i l’Emperador Carles d’Àustria (el darrer comte de Barcelona) els polítics borbònics castellans tenen la mà lliure per saquejar el patrimoni dels catalans i esborrar les seves institucions polítiques, però ho hauran de fer enmig d’una sèrie de règims contínuament en fallida, amb la caiguda de l’imperi colonial (a Amèrica i Europa), i en un context greu d’empobriment i incultura: és la construcció de la Castella Gran en què vivim avui en dia. Com va sobreviure la personalitat i la cultura catalana, tots aquells embats? com van encarar-ho, políticament, les elits i els subversius del país? Quines circumstàncies envolten el reviscolament de les aspiracions nacionals?

  1. NIT I DIA

Un cop esborrada la darrera esperança de republicans i catalanistes, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, Catalunya és obligada a patir 30 anys més de dictadura i d’agressió continuada. Malgrat tot el país aconseguirà articular-se i sobreviure fins a la mort del dictador. L’arribada del règim del 78 sembla portar un seguit d’esperances que finalment s’han vist falses, essent sols un maquillatge per a la continuïtat soterrada del domini de certs interessos ben particulars, per sobre els ciutadans i territoris. En aquest context la primera esquerda real del sistema es produeix al Principat. Catalunya camina cap a la independència o cap a un nou desencís?


 DE BRUIXES I DE ROMANÇOS (3 sessions)

  1. HISTÈRICS CONTRA LES BRUIXES

Entrarem en el nostre cicle sobre les bruixes desmentint, de fet, la seva pròpia existència com a tal. Allò què alguns van catalogar com a bruixeria barreja tot un seguit de pràctiques medicinals, modes de vida alternatius, coneixements botànics, etc. que tendenciosament es van posar en un sac per tal de poder apaivagar la histèria col·lectiva que es vivia a principis del segle XVII. Veurem què va portar a aquest moment, els processos judicials que es feina i de quina manera es feia la selecció i cacera d’aquelles víctimes. Tancarem explicant les persones i el procés que es va fer que se n’ordenés l’aturada dràstica de la cacera al Principat.

  1. ELS POETES CRÈDULS

Molt i molt abans d’aquell episodi desgraciat de la cacera, es va gestar tota una mitologia popular sobre la vida, la natura i la màgia, que sovint clou callada dins dels llibres especialitzats dels folkloristes. Nosaltres deixarem la via estricte del rastre històric per entrar en viaranys més antropològics, i us durem a tots aquells racons propers a l’àmbit místic i màgic, presentant-vos els sortilegis i efectes, les criatures i les persones que poblaven els món sobrenatural dels catalans dels temps antics.

  1. PÀGINES DE PLOMA I ESCOMBRA

Un cop vist el rastre històric més estricte (i trist) i també l’àmbit de l’imaginari col·lectiu on s’insereix el fenomen de la bruixeria, ens endinsarem en un aspecte clau i és el de la visió literària, la visió ara ja construïda de les bruixes, estenent la lupa a l’àmbit ibèric i especialment pirinenc. Quina força va tenir la literatura, a l’hora de construir les bruixes tal i com les veiem avui en dia?


Nota: Els cicles estan organitzats en un nombre determinat de sessions, però també podem tractar aquests temes en menys, si es demana per part dels interessats.